jueves, 25 de julio de 2013

Últimas excavaciones arqueológicas en el Tossal de la Cala de Benidorm y el hallazgo de la muralla de un fortín romano, o castellum, de la época de Sertorio, siglo I a.C.



Francisco Amillo


A principios de este mes de julio se difundió por toda la prensa nacional la noticia del hallazgo de una muralla romana en lo alto del Tossal de la Cala de Benidorm. Un ejemplo lo tenemos en la información del diario El País: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/08/valencia/1373295149_777014.html

Eso demostraba que el yacimiento arqueológico que habíamos considerado desde hace más de setenta años como un poblado ibérico era en realidad un “castellum” del siglo I a.C., destruido al final de las guerras sertorianas (83 a 75 a.C.) 

El hallazgo de la muralla al segundo día de las excavaciones fue determinante y demostraba lo que los investigadores de la Universidad de Alicante sospechaban desde hacía tiempo. En Benidorm ya nos habían dado a conocer sus teorías en diciembre de 2012 en una conferencia celebrada en el salón de actos del Ayuntamiento. Fruto de ella fue una entrada en este blog en febrero de 2013 intentando resumir lo que hasta entonces teníamos claro y también las dudas que se suscitaban. La puedes consultar aquí: http://histobenidorm.blogspot.com.es/2013/02/el-poblado-iberico-del-tossal-de-lacala.html

En esta nueva entrada voy a intentar exponer algunas de las hipótesis y conclusiones que a la luz de los últimos hallazgos se pueden establecer. He de agradecer a la Concejalía de Patrimonio de Benidorm y a la Universidad de Alicante que me permitieran participar como voluntario en las excavaciones, lo que me ha permitido obtener información de primera mano sobre el tema. 

De todas formas conviene tener presente que lo que transmito aquí tienen un carácter provisional. Tras la excavación el equipo investigador realizará un estudio minucioso de los materiales y redactará un escrito con sus valoraciones, todo  lo cual puede modificar alguna de las interpretaciones aquí expuestas. En ese caso procuraré informaros lo antes posible.


Lucernas romanas de lo alto del Tossal de Cala según Francisco García (1984). Es un elemento típicamente romano que no existía en los poblados ibéricos. Juntamente con objetos de metal propios de los soldados, así como vidrio y cerámica de cocina, todo ello romano y del siglo I a.C., sirvieron para alertar al equipo del Proyecto Sertorio sobre la posibilidad de que hubiera existido un "castellum" sertoriano. Las investigaciones posteriores confirmaron esta hipótesis. Fuente: Tesis de Licenciatura de Francisco García.


La excavación ha durado dos semanas y se ha centrado en la misma área ya excavada por Miquel Tarradell en 1965 y Francisco García en 1984. Si tenemos en cuenta la excavación de Belda (1944 y ss) que afectó a todo el poblado, resulta que esta de 2013 es nada menos que la cuarta intervención que se realiza sobre este sector de poco más de 200 m2. 
Fue el hallazgo de unas notas Ramos Folques sobre la excavación que realizó en 1965 junto con Miquel Tarradell lo que permitió a los miembros del Proyecto Sertorio darse cuenta que todos habían excavado la misma zona y que la interpretación del yacimiento que realizó Belda, y que los demás siguieron, tenía puntos cuestionables. 

Este cambio de interpretación no se hizo de golpe. Las sucesivas excavaciones habían ido rebajando la cronología del poblado. Mientras Belda  ponía su origen en el siglo IV, Miquel Tarradel y años más tarde Francisco García hablaban de un único nivel arqueológico de los siglos II y I a.C.

De todas formas ninguno de ellos puso en duda que se tratara de un poblado ibérico. Ni siquiera los futuros miembros del Proyecto dudaban de ello: ni Lorenzo Abad en varios trabajos, ni Jesús Moratalla en su tesis doctoral del 2004, ni Sonia Bayo que en 2009 estudió los materiales custodiados en el MARQ, cuestionaron esta afirmación. Pero sí es cierto que se les plantearon algunas dudas cuya solución desembocó en la concepción actual. 
Esas dudas se habían disipado en 2012 cuando ya estaban convencidos de hallarse no ante un poblado ibérico sino ante un “castellum” de las guerras sertorianas. De todas formas una excavación resultaba muy conveniente para confirmar sus hipótesis y así se ha hecho en julio de 2013.

Además hoy día se tienen conocimientos y técnicas de las que no se disponían en el pasado. Así por ejemplo se ha afinado mucho en la datación mediante monedas y otro tanto ha ocurrido con la cerámica, por lo que las dataciones cronológicas son más precisas. Eso permitió rebajar la cronología del poblado hasta el siglo I a.C. Por ello el equipo de la Universidad de Alicante ha sido capaz de ver y encontrar cosas que los anteriores excavadores y estudiosos no vieron o a las que dieron una interpretación errónea.

Los investigadores de la Universidad de Alicante que formaron el equipo de la excavación de 2013 fueron Feliciana Sala Sellés, la directora, y los profesores  Fernando Prados Martínez y Sonia Bayo Fuentes. Todos ellos demostraron gran experiencia y muy alta preparación arqueológica.
Junto a ellos un grupo de estudiantes de Historia de la Universidad de Alicante demostró un gran entusiasmo y un gran deseo de adquirir conocimientos. Aunque el trabajo era duro (el sol de julio es inclemente en estos lares) los alumnos no bajaron nunca su ritmo de trabajo. Y aprendieron mucho ya que su formación era otra de las grandes preocupaciones del equipo. 

Los trabajos de excavación empezaron el 1 de julio. Y ese mismo día recibimos una visita muy agradable: la de Solveig Nordström, que a sus noventa años sigue siendo un mito en la arqueología alicantina. Su obra escrita es de gran calidad pero también se hizo famosa porque, en 1955, en plena dictadura franquista, impidió que las máquinas excavadoras arrasaran el Tossal de Manises de Alicant, donde se encontraba la ciudad romana de Lucentum, que aún hoy día sigue deparando sorpresas arqueológicas. Por cierto, Solveig Nordström vive desde hace años en Benidorm.

El primer día Solveig Nordström (a la derecha) acudió a visitar el Tossal. Acompañada de  Feliciana Sala (centro), directora de las excavaciones, saludó a todos los miembros del equipo, entre ellos al autor de este blog (izquierda). Fotografía de César Fernández de Bobadilla.


Los trabajos de campo (excavación, toma de cotas, fotografías y vídeo, alzamiento de planos, etc.) se realizaban por la mañana, de 8 a 13. Por la tarde, en un local municipal, se procedía al lavado de las piezas obtenidas, a su clasificación, catalogación, dibujo, etc… Todo esto es imprescindible si se quiere que las conclusiones sean fiables.

Como ya anticipó la prensa el logro más espectacular se produjo el segundo día cuando se encontró la muralla en el sector Este de la excavación.  Se conocía por la descripción del Padre Belda que había hablado de una construcción de mampostería de 1 metro de ancho, pero sin determinar su altura. 
Seguimos sin saber cuál era esa altura, pero dada la gran pendiente del terreno tampoco era necesario que fuera muy elevada: la topografía facilitaba la defensa y unos pocos metros de alto suponían un obstáculo muy difícil de superar.

La muralla del “castellum” al descubierto. La erosión ha desgastado más el paramento exterior, del que sólo queda una hilada, que el interior, del que quedan al menos tres hiladas.

Se comprobó que la erosión había desgastado la muralla más por el paramento externo que por el interno, lo cual se explica también por la fuerte pendiente.

Otro hallazgo interesante se produjo en el sector Oeste, allí donde la carretera de 1965 cortó la muralla. Eso permitió comprobar que los muros de las habitaciones no estaban pegados a la muralla sino incrustados en ella, lo que indica que se construyeron al mismo tiempo.


Los profesores  Fernando Prados y Sonia Bayo en el sector occidental del área excavada donde la carretera cortaba la muralla. Comprobaron que los muros se incrustaban en la muralla con lo que se demostraba que se construyeron al mismo tiempo.

Otro aspecto analizado fue el de las escaleras. Su existencia se conocía desde la primera excavación del Padre Belda, el cual las consideró como unas calles transversales a otras dos calles longitudinales que seguían las curvas de nivel. Según indicaba, estas calles sólo servían para el paso de personas y eran muy estrechas, 85 cm.

Plano de la hilera inferior de edificaciones que se interpretó como casas con varias habitaciones comunicadas. Fuente: folleto informativo de la Concejalía de Cultura “El poblat ibèric del Tossal de la Cala (s. III-I a.C.)” 


Dibujo que muestra la interpretación tradicional del yacimiento: se pensaba en un poblado con dos filas de casas paralelas a las curvas de nivel y que estaban flanqueadas por dos calles también paralelas pero a distinta altura. La comunicación entre ambas calles se realizaba por otras más estrechas y en forma de escalera. (Fuente: folleto informativo del Ayuntamiento de Benidorm)



La excavación de estas escaleras demostró que no eran calles sino el acceso de un departamento a otro. Por otro lado en algunos departamentos se encontraron unas estructuras que habían sido interpretadas tradicionalmente como bancos de las viviendas inferiores. Pero se ha comprobado que en realidad  eran los cubos de las escaleras.

Una de las escaleras del sector Oeste excavadas en los primeros días. Fotografía de Francisco Bou.


Departamento con uno de los bancos que ahora se interpretan como parte de la escalera de acceso entre las habitaciones superior e inferior.


También se ha comprobado que no todos los departamentos tenían escaleras. En ese caso su única entrada se realizaba a través del departamento contiguo y en estas excavaciones se han encontrado algunos de los umbrales de esas puertas que medían unos 80 centímetros.

10 
Uno de los umbrales excavados que permitieron conocer que algunos departamentos sólo tenían salida lateral a otro departamento.

Juntando todos estos datos el equipo de arqueólogos del Proyecto Sertorio ha llegado a la conclusión de que no existía la calle inferior, que era en realidad la muralla. 
Tampoco existía el muro norte que hasta ahora se creía ver en los departamentos del nivel inferior ya que estaban cerrados por la muralla en la que, como hemos visto, se incrustaban los muros laterales de los departamentos porque se construyeron al mismo tiempo.

Estos departamentos inferiores son los únicos que se pudieron excavar en 1984 y en 2013, dado que la carretera de acceso al mirador impide estudiar los departamentos superiores, si es que aún existen. 
Un problema que se plantea es que en 1965, con la carretera ya hecha, Ramos Folques y Tarradell dibujaron un plano en el que sí aparecían. No sabemos a qué obedece este hecho. Tal vez se deba a que en aquellos momentos, al ser la carretera de tierra, pudieran excavarla. Pero también podría ser que dicha carretera se hubiese ampliado cuando la asfaltaron e hicieron la piscina de la urbanización MontBenidorm.

Respecto a estos departamentos, de unas dimensiones aproximadas de 3 x 3,5 metros, el equipo excavador propone como hipótesis que no serían viviendas propiamente dichas sino el alojamiento de un “contubernium”, es decir de un grupo de ocho soldados que constituía la agrupación mínima del ejército romano. Estos soldados compartían todos los aspectos de la vida castrense: la comida, la impedimenta, la lucha... Si estaban de marcha dormían en la misma tienda de campaña y en los campamentos permanentes, como es el caso del Tossal, compartían habitación en los barracones. En ellos sólo había seis camas ya que siempre había dos hombres de guardia.

11 

Uno de los departamentos donde se encontró un umbral y un cubo de escalera no señalado en anteriores excavaciones. Se observa un pilar, adosado al muro, cuya función de refuerzo desconocemos. Fotografía de Francisco Bou.

Según esta hipótesis los "contubernia", dispondrían de dos habitaciones a diferente altura. La habitación superior debería servir para guardar las armas y la inferior para dormitorio, cuyo techo podría ser el camino de ronda de la muralla. Estos dormitorios al estar adosados a la muralla no tenían ventanas y la luz y la ventilación provenían de la puerta de las escaleras. Los problemas de iluminación y ventilación debían ser más grave en las habitaciones que no disponían de escalera. 

Esta hipótesis de considerar los departamentos como parte de los "contubernia" sólo se podrá confirmar si algún día se pudiesen ver las habitaciones superiores, que están (o estaban) debajo del último tramo de la carretera y que sólo las excavaciones de Belda y Tarradell pudieron observar.

12. 
Dos alumnas midiendo y dibujando uno de los umbrales hallados.


Un diario publicó en julio que había unos 260 soldados en este fortín. Es una afirmación difícil de demostrar porque aunque sabemos el número de hombres por "contubernium" no sabemos cuantos departamentos había. Belda habló de 26 pero es un dato que habría que reconsiderar. Por tanto no podemos hacer el cálculo, al menos por ahora. 

No todos los soldados del del Tossal debieron ser romanos. Sabemos que en el ejército de Sertorio predominaban las tropas hispanas sobre las romanas. Por tanto es posible la existencia de algunos soldados iberos en el "castellum". Eso podría explicar la cerámica romana campaniense con escritura ibérica realizada con un punzón, como si fuesen las iniciales de los propietarios de las piezas.

Los soldados del Tossal se alimentaban con lo que les aportaban los iberos de la zona, por ejemplo el poblado de la Sierra Cortina que distaba poco más de 4 kilómetros. Eso explicaría que la cerámica ibérica hallada sea sobre todo la destinada a contener alimentos, no apareciendo vajilla de cocina cotidiana, que es exclusivamente romana.
Pero también los piratas cilicios, aliados de Sertorio, debieron aportar parte de lo que capturaban de las naves senatoriales que se dirigían hacia Cartagena. La parte superior del Tossal, con sus 103 metros de altura, era un excelente observatorio del mar. Como la navegación era de cabotaje podían divisar las naves “oneraria” (mercantes) del bando senatorial y dar aviso a los cilicios. 
Éstos, escondidos en el resguardado puerto que constituía la Cala de Finestrat, abordarían las lentas y pesadas naves mercantes pompeyanas con sus rápidas embarcaciones. El botín lo compartirían con los sertorianos y eso explicaría la abundancia de ánforas romanas de vino, aceite y otros productos.

El final de este poblado parece claro, según los investigadores: fue destruido por los pompeyanos. No está clara la fecha de este acontecimiento, posiblemente en el año 73, es decir un año antes de la muerte de Sertorio. 
De lo que sí se está seguro es de su final súbito y de su incendio.
Dada la gran pendiente del Tossal antes de asaltarlo  sería incendiado lanzando elementos combustibles con sus máquinas de guerra. En una de las habitaciones, según Belda, se encontró un número muy alto de clavos, lo que se podría interpretar como resultado de la combustión de algún armario de esa habitación. 
Tras el incendio se produciría el asalto. Si la actuación de los pompeyanos fue la misma que en otras localidades, por ejemplo Valencia, la muerte de los soldados sertorianos hubo de ser muy cruel.

Respecto a este final, Jesús Moratalla, en su tesis doctoral del año 2004 se había basado en elementos arqueológicos para defender un abandono súbito de lo que entonces se pensaba que era un poblado. Pero hoy día, al tener la certeza  que era un “castellum” de los derrotados sertorianos, esta idea del final violento e instantáneo se refuerza.
Y respecto a su incendio, la presencia de cenizas ya había llamado la atención a algunos autores. En 1892 Pedro María Orts Berdín escribía: “se encuentran en el cerrillo de la Cala, restos calcinados de un pequeño pueblo cuyo título [nombre] se desconoce.” En 1943 el Padre Belda, tras una inspección ocular en la que le acompañaba el famoso hispanista Adolf Schulten, también pensó en un final violento. Según declaraba en el diario Información: “A juzgar por los restos de superficie, esta acrópolis debió fenecer con motivo de las guerras sertorianas.”  Había visto cenizas y pensó en un final violento en el siglo I a.C. Se trató de una intuición acertada y sin embargo después de excavar cambió de opinión ya que el incendio no concordaba con un poblado ibérico.

Grupo de alumnos a la hora de la comida en el Hotel Poseidón, que de esta manera contribuyó a la excavación. A las 13 horas finalizaba el trabajo de campo y después de comer se reanudaba a las 15 horas , esta vez en el local municipal de MontBenidorm.


Por tanto la tesis inicial de los miembros del Proyecto Sertorio se ha confirmado con estas excavaciones: todo lo hallado confirma su hipótesis inicial y muchos elementos que antes no se explicaban ahora encajan perfectamente. 
Un ejemplo puede ser la sierra de hierro que se expone en el MARQ como ibérica, que ha llamado la atención de los especialistas en cultura ibérica porque no es propia de estos pueblos. Ahora entendemos por qué. 
Pasaba lo mismo con las lucernas, el vidrio y otros elementos metálicos típicamente romanos que no encajaban bien en un poblado ibérico.


Esta excavación también ha resuelto, en mi opinión, una duda que suelen plantear algunas personas a las que les cuesta aceptar el cambio de un poblado por un “castellum”. Argumentan que se han hallado cerámicas muy antiguas, de imposible encaje en el siglo I a.C. El Padre Belda hablaba de cerámica de la época del bronce e ibérica del siglo IV, así como de cerámica griega. También Francisco García halló fragmentos de cerámica ática de barniz negro del siglo IV a.C.
Ya vimos en la anterior entrada de este blog que la respuesta del Proyecto Sertorio era la existencia de otros yacimientos ibéricos en las cercanías del Tossal. Se sabe que los pebeteros de Tanit y los fragmentos escultóricos de un toro y un león de piedra se hallaron en el yacimiento situado junto al antiguo cuartel de carabineros, que actualmente es la plaza que se inicia en la confluencia de las calles Cornellana y Doctor Server (número 2 en la fotografía siguiente).

15  
Yacimientos arqueológicos en la zona del Tossal.   1: “castellum” sertoriano, anteriormente considerado como poblado ibérico.   2: Cerro donde aparecieron los pebeteros de Tanit.   3: Yacimiento con murallas ciclópeas que según Belda era una factoría ibero-púnica.   4: Alfar en término de Finestrat, en el edificio principado de los siglos II-I a.C.   5: camino e instalaciones portuarias de época ibérica, siglo IV a.C., en término de Finestrat

Como el Padre Belda no hacía las suficientes anotaciones, en muchos casos no indicaba el lugar exacto del hallazgo de las piezas arqueológicas. Es una explicación plausible ya que aunque habla de la presencia de cerámica del Bronce, según me indicó Sonia Bayo, ésta no aparece entre los elementos depositados en el MARQ. Por tanto dada la falta de rigor metodológico de Belda, no podemos estar seguros de que todo lo que atribuye al Tossal de la Cala se corresponda con el yacimiento de su parte superior.

Clasificación y numeración de los materiales.


Como conclusión, parece claro que el Tossal de la Cala sigue dando sorpresas arqueológicas y la muralla es el mejor ejemplo. Con el cambio de poblado ibérico a “castellum” no ha perdido importancia, sino todo lo contrario. Parece claro que se debe potenciar y pensar en su futuro. 

En estos momentos, finalizada ya la excavación, los muros y otros elementos están recubiertos con geotextil, pero esa no debería ser la solución definitiva. Este material es muy económico y eficaz pues impide que las lluvias torrenciales de otoño arrastren el mortero de tierra  de los muros y que se caigan las piedras que los forman. Pero tiene el inconveniente de no dejar ver la estructura del yacimiento. 
Una solución mejor es consolidar los muros y recrecer la muralla. Así se podría ver y entender el yacimiento por los visitantes y se le daría un valor turístico sin perder nada de su carácter cultural. El yacimiento podría visitarse desde fuera, desde la carretera, y no sería preciso pisarlo. Eso sería una solución barata y eficiente...

Último día: se recubren los muros y las partes más erosionables con geotextil y éste se recubre parcialmente de tierra. Una solución eficaz para su conservación pero que impide que su estructura sea comprendida por los visitantes. Eso se solucionaría con una consolidación bien hecha. Fotografía de Francisco Bou

Y para finalizar me atrevo a animar a nuestras autoridades a que intenten organizar nuevas campañas de excavación en las otras áreas del “castellum” que sólo excavó Belda. 
Y también sería interesante excavar en el antiguo cuartel de carabineros, que es posible que aún pueda deparar sorpresas interesantes… 

La Arqueología aún tiene mucho que decir en Benidorm, pero es necesario ponerla en valor. Máxime si se tiene en cuenta que no es rentable para el municipio vivir de espaldas a ella. La solución que se adoptó de enterrar la villa romana del Moralet en tiempos del alcalde Vicente Pérez Devesa fue muy poco acertada, sobre todo si observamos cómo el vecino municipio de l’Alfàs del Pi ha sabido explotar la suya y potenciar el atractivo turístico del Albir. 

Benidorm ha sido el líder del turismo de sol y playa pero está perdiendo la carrera del del turismo cultural que tan buenos resultados está dando en Villajoyosa, l’Alfàs y otras poblaciones del entorno. Eso es imperdonable en un momento en que se está demandando una oferta turística más diversificada.
Los esfuerzos de la Concejalía de Patrimonio han sido muy importantes, sobre todo teniendo en cuenta la penuria de medios con la que no ha tenido más remedio que trabajar. Pero es evidente que necesita más ayuda y en eso debemos implicarnos todos, políticos y ciudadanía. 


Como documento interesante, que resume la interpretación tradicional del Tossal de la Cala, os presento a continuación un resumen que sobre esta cuestión hacía el arqueólogo Francisco García Hernández en el libro “Arqueología en Alicante 1976-1986” editado por el Instituto de Estudios “Juan Gil Albert”, páginas 55 y 56.


"TOSSAL DE LA CALA

Término municipal: Benidorm
Tipo de yacimiento : poblado
Período:  ibérico


Francisco García

El yacimiento se halla situado en la cumbre y faldas de un cerro de 103 m. de altitud, conocido como el Tossal de Polop o Tossal de la Cala, que sirve de límite entre los términos de Finestrat y Benidorm. Al Este del cerro se encuentra la bahía de Benidorm y al Oeste, la Cala de Finestrat.

La primera excavación fue realizada por el P. Belda, de la cual da noticias en las Memorias de los Museos Arqueológicos Provinciales. La importancia de este informe es fundamental debido a las destrucciones originadas por la construcción de un camino que asciende a la cumbre, la cual se explanó para construir un mirador, que destruyó la zona alta del poblado.

En 1965 se realizó una excavación en la zona sur del poblado, única no afectada por la construcción del camino ya aludido. Fue llevada a cabo por el doctor Tarradell y don Alejandro Ramos, los cuales excavaron un conjunto de casas y cuyos resultaos han aparecido recientemente publicados por M. Tarradell.

A partir de 1965 se han ido produciendo excavaciones clandestinas llevadas a cabo en su mayor parte por el entonces párroco de Benidorm P. Luis Duart; dichos materiales están depositados en el Servicio de Investigación Prehistórica de Valencia. También nos consta que otros materiales del mismo origen han pasado a engrosar colecciones particulares.

En agosto de 1984 realizamos una excavación de urgencia para delimitar la extensión del yacimiento, ya que el Tossal iba a ser urbanizado. Dicha excavación se realizó en la cumbre y ladera oeste del monte, marcando varias catas que comenzamos en la cota 80 y fuimos descendiendo hacia la base.
El resultado de estas catas fue la no existencia de estructuras arquitectónicas y la aparición de restos arqueológicos: cerámica decorada del estilo Elche-Archena, fragmentos de ánforas Dressel 1 y Mañá C-2 y fragmentos de fundición de plomo.
Según íbamos acercándonos a la base los restos arqueológicos fueron más escasos, ya que eran producto del movimiento de tierras originado por la construcción del camino que conduce a la cumbre. 
La ladera sur del monte no fue prospectada ya que era evidente la existencia de estructuras arquitectónicas que están a flor de tierra y corresponden a las excavaciones del doctor Tarradell.

Procedimos asimismo a reexcavar trece departamentos cuyos muros estaban a flor de tierra, en el triángulo que forma la carretera de acceso al mirador de la cumbre entre las cotas 90 y 95. Esta excavación dio como resultado un conjunto de casas en hilera, unidas entre sí por un muro común, que se disponen siguiendo la curva de nivel 95.
Estas casas tienen unas dimensiones medias de 3,5 x 3 m., con el muro posterior adosado a la roca y cerrado por un muro de piedra en la parte delantera. Algunas de ellas presentan un banco de mampostería adosado al muro posterior. 

Los materiales más destacables obtenidos en la excavación los encontramos agrupados en las esquinas de los departamentos o bien revueltos con tierra y piedras, que fueron vertidas al construir en 1958 el camino que conduce a la cumbre.
Estos materiales fueron: multitud de fragmentos, sobre todo bocas y bases de ánforas de los tipos Mañá C-2, Mañá E y Dressel 1, cerámica campaniense A y B, y cerámica ibérica decorada con motivos del estilo Elche-Archena y Standard, también aparecieron algunos fragmentos de cerámica ática de barniz negro, dos urnas de cerámica común ibérica, una globular completa con abundantes agujeros de lñado y otra de pasta negra con abundante desengrasante muy basto (boca, base y algunos fragmentos). Destaca también un asa de ánfora con un sello de alfarero I. Sell.
En cuanto a los objetos metálico s los más significativos fueron un fragmento de hacha, parte de una llave y algunas varillas todo ello de hierro. De bronce, una aguja de coser y algunos clavos; fragmentos de fundición y un ponderal discoidal de plomo.


Conclusiones

1) El Poblado. De la zona situada en la cumbre del cerro, hoy destruida por la explanación de que fue objeto en 1958, no sabemos más que la descripción que de ella publicó el P. Belda.

De lo que hoy se conserva e colige que estamos ante un poblado que presenta un urbanismo geomórfico, con calles paralelas situadas a distintos niveles, descendiendo por la ladera hasta la cota 80, adaptándose a la línea de las curvas de nivel.  La comunicación entre calles se establecía por medio de rampas o escaleras que sirven de acceso a las viviendas. Estas viviendas tienen una o dos habitaciones, están dispuestas en hilera y unidas por un muro común, presentando algunas de ellas un banco de mampostería adosado a la pared del fondo y el pavimento formado por tierra y piedras apisonadas. Los muros de un grosor que oscila entre 45 y 55 cm.

El área de ocupación del poblado estaría limitada en la parte inferior por la cota 80 que en la zona sur coincide con un escarpe rocoso que le serviría como defensa natural. 
Poblados de semejantes características son la Serreta (Alcoy), el Tossal de San Miguel (Liria) y el Cabezo del Tío Pío (Archena)


2) Materiales. La constante es la abundancia de material cerámico muy fragmentado, destacando la cerámica ibérica decorada con aparición de los estilos Elche-Archena, Narrativo y Standard, todos ellos con una datación que oscila entre finales del siglo III y mediados del siglo I a.C.

En cerámica de importación tenemos fragmentos de ática de barniz negro que se fecha en el Ágora de Atenas en el S. IV a.C.

La cerámica común está representada por múltiples fragmentos de ánforas Dressel 1, Mañá C-2 y Mañá E todas fechadas entre el S. II-I a.C. y un fragmento de ungüentario de la forma B III de Cuadrado fechado entre 200-150 a.C.

Entre los objetos metálicos aparecieron anzuelos, tachones y una aguja de coser todo ello de bronce, en hierro algunos fragmentos y un ponderal de plomo.

A la vista de todo ello nos encontramos con un yacimiento en el que existe un solo nivel arqueológico, por lo tanto el Tossal de la Cala es un poblado de segunda época ibérica cuyo auge estaría entre los siglos II-I a.C."

sábado, 13 de julio de 2013

Año 1668: Un censal de 4.000 libras para continuar la repoblación de Benidorm y Polop (2ª parte)



Francisco Amillo

Continuación del expediente del censal del año 1668. Veremos que Beatriu Fajardo consigue las 4.000 libras gracias a dos prestamistas y las invierte en mejorar varias infraestructuras del señorío. 

Repito el comentario de la entrada anterior: aunque el texto original es largo, farragoso y con numerosas repeticiones, es una interesante fuente de información histórica para la segunda mitad del siglo XVII en Benidorm.



Beatriu Fajardo, una vez recibida la autorización de la Real Audiencia de Valencia para cargar con un censal de 4.000 libras, encargó a Francisco Borgoño, procurador general de de sus señoríos de la Marina para que recibiera en su nombre 2.000 libras de un censal. El prestatario era Jacinto Forner y Bernabeu, señor de Benasau que más adelante fue también señor de Finestrat. 


Exlibris de don Jacinto Forner y Sanz de la Llosa, Barón de Finestrat. Grabado (ca.1725) colección Guardiola Viudes, Alicante. En: http://www.abcgenealogia.com/cgi-bin/verimagen.pl?id=537


Para ello firmó junto a Jerónimo Cabot, representante de la villa de Polop, y ante el notario de Alicante Jacinto Verdiel el documento preceptivo. 
El interés anual pactado era de 2.000 sueldos, lo que equivalía a un 5 % ya que 1 libra valía 20 sueldos. Esta “pensión” se pagaría una vez cada año, el día 24 de diciembre, empezando por diciembre de 1669. 
La garantía en caso de impago eran las propiedades de Beatriu Fajardo en sus señoríos valencianos y también los bienes de sus vasallos: de Jerónimo Cabot y de todos los habitantes de Polop, individual y colectivamente.

Pero la señora de Polop y Benidorm no recibió el dinero directamente. Tal como entonces era preceptivo, José Domingo, procurador de Jacinto Forner, había ingresado las 2.000 libras “moneda real de Valencia” en la “Taula de Canvis” de dicha ciudad. Era el 23 de noviembre de 1668.

Depositar dinero en esta entidad era algo que conocía bien. En el pleito que sostuvo con sus familiares para heredar Polop y Benidorm había tenido que depositar una fianza en ella.


Estado actual de la “Casa de la Senyoria” de Polop, cerca de la iglesia, actualmente de propiedad particular. Durante los siglos XVII, XVIII, XIX y parte del XX se administraban desde ella los señoríos de Polop y Benidorm y era la residencia de los procuradores generales. Beatriu Fajardo la adquirió en 1654 con 270 libras que le quedaban en la “Taula de Canvis” como parte de la fianza  en el pleito por la sucesión de los señoríos.


La Taula de Canvis de Valencia según una imagen procedente de http://www.jdiezarnal.com/valenciatauladecanvis.html. Las diversas "Taules de Canvi" de la Corona de Aragón fueron un precedente de los bancos públicos, en este caso de los grandes municipios.


La “Taula de Canvis e Depòsits” era una institución financiera típica de los reinos que formaban la Corona de Aragón. En Valencia se creó a principios del siglo XV (año 1407) siguiendo el modelo de la de Barcelona. 
Se trataba de una especie de banco público dirigido por el “Consell Municipal”, es decir el ayuntamiento, y había surgido en una época en la que no existían bancos. 
Nació para asegurar el comercio, tan importante en el siglo XV. “Su finalidad era evitar la morosidad, usura, quiebras y descrédito en las operaciones”. 
Sin embargo sus rectores no dieron ejemplo de estas virtudes sino de todo lo contrario. 
En el año 1416 tuvo que cerrarse por quiebra y mala gestión.
En 1519 se reabrió una Nova Taula, que perduró más tiempo pero finalmente también hubo de ser clausurada por las mismas razones. 
En el siglo XVII Pedro Fajardo de Zúñiga y Requesens, quinto marqués de los Velez y virrey de Valencia de 1631-1635, promulgó una “Real Cédula sobre la extinción de la Tabla Vieja y fundación de la Tabla Nueva de la Ciudad de Valencia”. Supuso la creación de la "Novisima Taula" que es la que funcionaba en la época del censal de Beatriu Fajardo.
Duró hasta que el Decreto de Nueva Planta, en 1707, la dejó sin contenidos. En ese año dejaron de hacerse anotaciones en sus libros. 

La Taula estaba gobernada por dos “regidors” que eran elegidos por los "Jurats" y el "Consell General de la Ciutat" de Valencia para un período de dos años. Estos “regidors” nombraban a dos “escrivans” encargados de anotar en un libro todos los depósitos o entradas y todas las salidas. 
No siempre se ingresaba o sacaba dinero. También las joyas, previamente tasadas, podían depositarse en ella. Para ser escribano se exigía estar casado y residir en la ciudad de Valencia. 

El nombre de la institución proviene de la mesa en la que se anotaban las operaciones realizadas. En un principio se encontraba en la Lonja Vieja y desde 1482 en la Lonja Nueva. Su horario de apertura era de ocho a once de la mañana y de dos a cinco de la tarde. 


“Taula de Canvis” conservada en Valencia. Wikipedia.


El dinero se guardaba en una caja de madera conocida como "Caixa de gros", y estaba custodiado por tres "clavaris" que, como los "regidors", ejercían el cargo por dos años. 
Había otra caja, la "caixa de menut", que servía para cobrar y pagar cantidades pequeñas de diario. Las 2.000 ingresadas por Jacinto Forner a nombre de Beatriu Fajardo se hicieron en ella. 


El 16 de enero de 1669 Pere Joan Ferrer solicitó al virrey que se nombrasen expertos que valorasen las obras realizadas en Polop y Benidorm. Así se comprobaría que se habían hecho los gastos autorizados por el decreto anterior y se podrían hacer efectivas las 2.000 libras del censal depositadas a nombre de Beatriu Fajardo en la Taula de Canvis. 

Indicaba que los gastos, en libras, habían sido los siguientes:
- Molino harinero en Polop ....................  1.800
- Horno de cocer pan en Benidorm............   235
- Horno de La Nucia ...................................   115
- Dos puentes de madera en los fosos de Benidorm (murallas de la villa y del recinto militar ............ 80
- Reparar las murallas Benidorm ..............   500
- Horno de cal para acequia Reg Major .....  100

Como respuesta al escrito de súplica del procurador, el mismo día 16 de enero el virrey Vespasiano Manríquez Gonzaga, conde de Paredes, ordenaba al justicia de Villajoyosa que nombrase expertos para valorar las obras. Deberían visitarlas y certificar su finalización y precio, emitiendo un informe escrito. 

Pere Joan había dicho en su súplica que fuese el justicia de Polop quien nombrase esos expertos. Pero el virrey prefirió nombrar a alguien más neutral. Villajoyosa era ciudad de jurisdicción real, no señorial como Polop y Benidorm, y por tanto no podía recibir presiones del señor o sus procuradores. 

El 24 de enero, tras recibir la orden del virrey, el justicia de Villajoyosa, José Llorca, nombró dos expertos de su municipio para valorar las obras en Polop y Benidorm y, bajo juramento, hacer una relación de las mismas. Se trataba del albañil  Francisco Bastida  y del carpintero Estacio Valenzuela, “perçones expertes i perites en son art”. Si alguna persona de Polop y Benidorm no colaboraba con ellos o les dificultaba su trabajo, podría incurrir en una multa de 500 libras.

Dos días después, el 26 de enero estos expertos emitían sus informes sobre el valor de las obras ya realizadas.
Francisco Bastida, de 53 años, declaraba bajo juramento y ante testigos (Ginés Llinares de Villajoyosa y Narciso Llorca de Benidorm) que había acudido personalmente a las obras, que vio que estaban realizadas y que su valor era el siguiente:
- molino harinero de Polop, con un valor de 1.540 libras.
- horno de cocer pan de Benidorm. La casa y el horno propiamente dicho valían 160 libras.
- las obras de las murallas de Benidorm valían 580 libras.
- en la casa y horno de pan de La Nucia las obras valían 106 libras.
- el horno de cal para hacer la acequia del Reg Major de calicanto y revocarla de mortero, valía 70 libras.

Por su parte el carpintero Estacio Valençuela, de 30 años de edad, declaraba el mismo día y con los mismo testigos. 
Indicaba que también había acudido a las obras anteriores y el valor de madera y hierros de las mismas era el siguiente:
- Molino harinero de Polop: 240 libras.
- Puentes de madera de las defensas de Benidorm: 80 libras
- Horno de Benidorm: 9 libras, 10 sueldos
- Horno de La Nucia: 6 libras 


Tras los informes de los expertos, Pere Joan Ferrer solicitaba el 8 de febrero que la Real Audiencia que se autorizara a Beatriu Fajardo para retirar de la Taula de Canvis las 2.000 libras del censal depositadas por Jacinto Forner. 

Como el gasto realizado había sido superior: 2.791 libras y 10 sueldos, Beatriu Fajardo firmó en Alicante un nuevo censal. Esta vez los que le prestaron capital fueron Diego Picó y Esperanza Campos. Se trataba de un matrimonio de la ciudad de Alicante que a través de un procurador, José Domingo, firmó la entrega  de 2.000 libras a censo a Beatriu Fajardo
La señora de Benidorm tampoco actuó directamente: lo hizo su procurador general, Francisco Borgoño el 30 de marzo de 1669 ante el notario Jacinto Verdiel. 

Como en el censal anterior también los municipios y los vasallos de Beatriu quedaban obligados con sus bienes a garantizar el pago de los intereses del censal, que eran también 2.000 sueldos anuales. 

Las 2.000 libras se depositaron en la Taula de Canvis de Valencia el 8 de mayo y el día 15  José  Sanchis, “verguer” de la Real  Audiencia entregaba un certificado. 

Con el dinero disponible, el 23 de mayo Pere Joan Ferrer pedía permiso a la Real Audiencia para retirar 791 libras y 10 sueldos, que era la cantidad que quedaba pendiente de pago por las obras ya realizadas. 

Poco tiempo después concluyeron las obras de mejora en la acequia del Reg Major de l'Alfàs. Se  había recubierto la mitad de su cauce con mampostería y un revoque de mortero para evitar filtraciones. Para poder retirar el dinero que aún quedaba en la Taula de Canvis, 1208 libras y 10 sueldos, y pagar esos gastos era preciso certificar que se habían realizado. 
De manera que el 3 de agosto de 1669 fue preciso repetir de nuevo el proceso: solicitud de nombramiento de expertos, orden al justicia de Villajoyosa para que lo hiciese, testimonio de los peritos, etc.

Pere Joan Ferrer había solicitado que el justicia de Callosa d’En Sarrià nombrase expertos. Escogía esa localidad por su mayor proximidad a Polop: “un quart de legua” es decir 1,5 km. Sin embargo el virrey volvió a escoger Villajoyosa ya que Callosa era de jurisdicción nobiliaria.

Y así, cuatro días más tarde, José Llorca, justicia de Villajoyosa, nombró a Bautista Rovira y a Francisco Miralles, ambos albañiles de profesión, como expertos encargados de certificar el final de los trabajos realizados en la acequia y su valor.

 

La Nucia. Francisco Llorens Devesa, acequiero del Reg Major durante 20 años, se apoya sobre el cauce de calicanto de la acequia, similar al de 1669. Encima se ve el cauce actual de cemento que data de la década de 1940.



Dos días después, el 9 de agosto, los albañiles de Villajoyosa presentaban su informe sobre la finalización de la acequia. Declaraban que se habían trasladado a Polop y que habían recorrido los tramos en los que el cauce de tierra se había hecho de mampostería. Estimaban que entre materiales y mano de obra se habían gastado 1.580 libras.

Y a partir de este informe ya se podía retirar esa cantidad, como efectivamente así se hizo.

Aquí finaliza la información del expediente del censal. Sabemos que la acequia se reparó y no consta que hubiese más problemas. 
La población de los señoríos de Polop y Benidorm fue creciendo y a finales del siglo XVII sí que aparecen contenciosos que revelan un gran malestar de los agricultores. Pero eso ocurrió cuando la acequia llevaba 23 años en funcionamiento y los que dirigían los señoríos eran los hijos de Beatriu Fajardo. Sólo veían en ellos una fuente de ingresos y por eso los cargaron con nuevos censales y sus beneficios disminuyeron. Así que descuidaron el mantenimiento de la acequia que empezó a dar problemas. Y cuando por fin la repararon exigieron a los vasallos que pagasen las obras, a pesar de que se había pactado lo contrario en 1666. Por eso el siglo XVIII presenta un conjunto de pleitos por la acequia. Pero eso es otra historia que algún día contaré.


Benidorm, partida de El Saltet. Era el inicio de la acequia del Riego Mayor del Alfaz en Benidorm. Hasta el siglo XX la mayor parte de su cauce fue de tierra, ya que las reparaciones de 1669 se realizaron en la primera mitad de su recorrido. Desde la década de 1990 no circula agua por ella y presenta un notable estado de abandono. 




A continuación viene la transcripción del resto de documentos del censal




23-11-1668: José Domingo, procurador del señor de Benasau Jacinto Forner, expone que ha ingresado en la Taula de Canvis de Valencia 2.000 libras para Beatriu Fajardo a cambio de un interés anual de 2.000 sueldos.

//20 (Cruz) Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die XXIII novembris MDCLXVIII / Joseph Domingo notarius procurator infrascritus. / Rpt Corachan
Joseph Domingo notari procurador de Jacinto Forner gene-/ros senyor del lloch de Benasau supplica com millor / pot diu que Frances Borgonyo doctor en dret de la ciutat / de Alacant en nom de procurador general de la noble donya / Beatris Maria Faxardo i Mendoça senyora de les / baronies de Polop, i Benidorm, Girles, i / La Nusia, i Geroni Cabot major de dies, aixi en / son nom propi, com en lo de sindich i procurador dels jus/ticia, jurats, consell universitat i singulars / persones de dita vila de Polop, en virtut i / execució del Real Decret fet i creat a Reial Audiència en / 26 de setembre pròxim passat i publicat per Vicent / Ferrera cavaller escriva de manament se han / carregat los dos junts i cascun de per si, et in / solidum en dits nom, ab acte rebut per Ja/cinto Verdiel notari en lo primer dels corrents / a favor del dit son principal, un censal de propie-/tat de 2000 lliures i annua pensio de 2000 sous rendals i annuals tots anys pagadors en 24 de desembre en una paga comensant a fer la primera en 24 de desembre 1669. Et sic de-//20 r  inde, el qual especialment impossat sobre dites / baronies i bens de dita donya Beatris, casses, / heretats, vinyes, fils de aigues, molins, forns, / olivars, i altres qualsevols bens de aquesta / de dites varonies i sos vehins particu-/lars i singulars i generalitat super / omnibus bonis etc., com mes llargament per / aqtt. es de beure de que fa presentacio in quamtum. / I dites 2000 lliures preu de dit censal i car-/regament han confessat en la apoca in / eius calçe conbinada haver hagut i rebut / de son principal, en esta forma que se les / returaben i per a depositarles en la tau-/la de canvis de esta ciutat a nom de la dita /dona Beatris Maria Faxardo i Men-/dosa, i a solta de esta Reial Audiència en execució de / dit Real Decret.
Per tant et alia desitjant son principal / acudir a lo que li toca, i a pres a son carrech / en execució del referit contracte de carregament / de censal i pactat en aquest diu que depossita  / realment i de contants en la dita taula / de canvis i depossits de la present ciutat les / dites 2000 lliures moneda real de Valencia / preu i propietat de la dita venda i car-/regament de dites 2000 lliures annua pen-/sio de 2000 sous com esta dit a nom de la //22  dita donya Beatris Maria Faxardo / i Mendosa senyora de dites baronies / de Polop, Benidorm, Girles, i La Nusia, i a solta de esta Reial Audiència i en execució del dit / Real Decret, suplica que dit depossit / modo praedicto li sia admes, i que dita / cantitat no sia liurada si no es a per-/sona llegitima i segons lo tenor / de aquell, i que la present se mane qua-/tenus opus sit evocar i cometre al / noble don Antoni Calatayud doctor de dret del Reial Consell ohi-/dor que es de dita causa del Real De-/cret qui super supplicantis etc., et licet etc.
Altissimus, etc.

Die XXVIIII novembris MDCLXVIII [.] Joseph / Sanchis altre dels verguers de la Reial Audiència [...] hui / haver informat la desus dita supplica Reale Consilio / provissio de aquella i partida de taula //22v a Joan Batiste Segarra notari procurador de dona / Beatriu Maria Faxardo senyora de la baronia / de Polop i sindich i procurador de dita baro/nia . Rt. Castro notarius et scriba


28-11-1668: Copia notarial de la partida del Libro de la Taula de Canvis donde consta que Jacinto Forner ha ingresado 2.000 libras.

//21  (Cruz) Die XXVIII de novembre / anno  MDCLXVIII 
Deu la caixa de menut re-/gida per Babtiste Ferrer caixer / de menut en lo quadrimestre / corrent dels mesos de octubre / nohembre i dehembre mil / sis cents seixanta i huit i janer / mil sis cents seixanta nou / rebe comptant de dona Be-/atriu Maria Faxardo i Mendoza / senyora de Palop a solta de la / Real Audiència per manament de Christofol / [...]or pagant per conte i orde / de Jacinto Forner generos dos / mil lliures dix les depossitas / per lo preu de un carregament de / censal fermat per Frances / Borgonyo generos i doctor en dret pro-/curador de la dita senyora Beatriu / Maria Faxardo i Geroni / Cabot major de dies aixi en / son nom propi com de sindich / de la baronia de Palop //21v de annua pensio de dos mil / sous en favor de dit Jacinto / Forner ab acte per Jacinto / Verdiel notari de Alacant en / lo primer de novembre de mil / sis cents seixanta huit segons / lo contingut en una supplica po-/sada per Joseph Domingo notari pro-/curador de dit Forner en vint / i tres de dit mes e any.
JHS. La present partida es estada treta de llibre / manual de la taula de cambis i depossits / de la present ciutat de Valencia per mi / Pedro Sesse notari escriva de dita taula / en fe de lo qual posse meu signe (Signo del notario)



16-1-1669: Pere Joan Ferrer solicita que se nombren expertos que valoren las obras hechas en Polop y Benidorm para poder hacer efectivas las 2.000 libras del censal depositadas a nombre de Beatriu Fajardo en la Taula de Canvis.

// 23  (Cruz) Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die XVI januarii MDCLXVIIII  Rt / Petrus Joannes Ferrer notarius procurator / Infra(scrip)tus.  V. Castro
Pere Joan Ferrer notari procurador de donya Bea/triu Faxardo i Mendosa senyora de les / baronies de Polop, Giles, Benidorm, / i La Nuncia suplicant diu com millor pot que / ab Real Decret publicat per Vicent Ferre/ra cavaller en 26 de setembre propassat fonch / donada facultat per a poderse carregar / la dita donya Beatriu quatre milia lliures / a censal sobre dites baronies i lochs / ab que lo diner se depositas en la taula / de cambis de la present ciutat per als efectes / contenguts en dit Real Decret et inter / alia per a fer  \un moli en lo terme de Polop/  i un forn  en  lo loch de / Benidorm i altre en lo loch de La Nuncia, / per a fer dos ponts que servixquen / de defensa de la fortalea de Benidorm / i adobar los que estan derruits sobre els / fossos i aixi mateix per a adobar la / muralla de Benidorm i repararse aque/lla perque estava tan derruida que //23v  lo loch i fortalea estava uberta i al / present se ha gastat i se han fet les obres / seguents, ço es lo dit moli que ha costat 1800 lliures/ i lodit forn de Benidorm / el qual ha costat doscentes trenta / i cinch liures, lo forn de La Nuncia, que / ha costat cent i quinse lliures; dos ponts / de fusta en la primera i segona retirada / de la fortalea de Benidorm en que / se ha gastat guitanta liures, i se ha / adobat la muralla de dita fortalea / i sircuit de calicanto en que se han gas/tat cinch centes lliures i finalment / se ha fet un forn de cals el qual ha de / servir per a fer morter per a reparar / la cequia per a lo qual tambe se ob/tingue dit Real Decret i se ha gastat / cent lliures; totes les quals cantitats / es just que principal del suplicant hacha / i cobre del deposit que se ha fet en execució / de dit Real Decret que foren dos milia / lliures; per tant suplica siha manat / al justicia de la dita baronia i lloch / de Polop nomene experts per aveure / i estimar les damunt dites obres que / se han fet donanli facultat per a //24 dit efecte, los quals fasen relacio com / estan fetes en lo modo desus dit i que / lo menys que se ha pogut gastar en aque/lles son les cantitats respective referides / en cascuna de dites obres, perque es / lo just valor de aquelles i si per dites re/solucions vel altera constara de predictis / aut de nessessariis suplica que de dit de/posit li sien manades liurar les damunt / dites cantitats  \en parte de paga de aquelles/  i despachant lo mandato / oportu per al taulecher i alsant qual/sevol solta et quod pro his es despache / comisio juxta stillum al dit justicia / cum sic etc., et licet etc.
Altissimus etc. / (Firma en el margen izquierdo:) Pere



16-1-1669. El virrey Vespasiano Manríquez Gonzaga, conde de Paredes, ordena al justicia de Villajoyosa que nombre expertos para valorar las obras. 

//25   (Cruz)  Lo Rei i la Reina Donya Mariana Governadora / General etc. e per sa Magestat / don Vespasiano Manrique Gonzaga Comte de / Paredes senyor de les set viles de Alcaraz / gentilhom de la cambra de sa Magestat Virrei / i Capita General en la present ciutat i regne de / Valencia. Al amat de sa Magestat lo justicia / de la vila de Vilajoiosa, e a qui lo infrascrit / toque i ses guarde salut i real dileccio. I en quant Pere / Joan Ferrer notari i procurador de / Dona Beatriu Faxardo i Mendoça senyora / que es diu ser de les baronies de Polop, Girles / Benidorm i La Nucia, ab supplicacio per / aquell en dit nom davant Nos i esta Real / Audiencia en lo dia de hui posada ha deduit / i humilment exposat, que ab Real Decret / publicat per Vicent Ferrera cavaller en vint / i sis de setembre propassat fonch donada / facultat per a poderse carregar la dita dona / Beatriu quatre milia lliures a censal sobre dites / baronies i llochs ab que lo diner se depo-/sitas en la taula de canvis de la present / ciutat per a els effectes contenguts en dit Reial / Decret, et inter alia per a fer un moli en / lo terme de Polop, un forn en lo lloch de / Benidorm i altre en lo lloch de la Nucia, //25v per a fer dos ponts que servisen de defensa / de la fortalea de Benidorm, i adobar los que / estan derruits sobre els fossos, i aixi mateix / per a adobar la muralla de Benidorm i re/pararse aquella perque estaria tan derruida / que lo lloch i fortalea estaria uberta, i al present / se hauria gastat i se haurien fet les obres se/guents, lo dit moli que hauria costat mil i hui-/centes lliures, lo dit forn de Benidorm el qual / hauria costat docentes trenta i cinch lliures, lo / forn de La Nucia que hauria costat cent i quince / lliures, dos ponts de fusta en la primera i / segona retirada de la fortalea de Benidorm / en que se haurien gastat huitanta lliures, i se / hauria adobat la muralla de dita fortalea / i circuit de calicanto en que se haurien gastat / cinc centes lliures; i finalment se hauria fet / un forn de cals, el qual hauria de servir / per a fer morter per a reparar la cequia / per a lo qual tambe se hauria obtes dit / Real Decret, i se hauria gastat cent lliures. / Totes les quals cantitas seria just que la princi-/pal del supplicant hagues i cobras del deposit / que se hauria fet en execucio de dit Real Decret / que haurien estat dos milia lliures. Que per / tant supplica fos merce nostra manar //26  al justicia de la dita baronia i lloch de Polop / nomenar experts per a veure i estimar les / damunt dites obres que se haurien fet, donantlis / facultat per a dit efecte, los quals fesen relacio / com estarien fetes en lo modo desus dit, i que lo / menys que se hauria pogut gastar en aquelles se-/rien les cantitats respective referides en cas-/cuna de dites obres perque seria lo just valor / de aquelles. I que si per dites relacions vel a(altera) / constas de praedictis aut de necessariis, suplicava que / de dit deposit li fosen manades lliurar les damunt / dites cantitats en part de paga de aquelles despa-/chant lo mandat oportu per a el tauleger, i / alçant qualsevol solta; et quod pro his es despachas / comissio iuxta stylum al dit justicia. Segons que dites / coses i altres pus llargament se contenen en dita / supplicacio, la qual remessa al noble i amat / conseller de sa Magestat Don Antoni de Cala-/tayud Doctor del Real Consell ohidor de dit proces / i causa, per aquell al peu de dita supplicacio pre-/cehint paraula i delliberacio en lo dit Real Con-/sell, es estat provehit que es despache la comissio / supplicada a vos dit justicia de Vilajoiosa, / i per a dit efecte manat fer i expedir les presents / per tenor de les quals el instant i supplicant / lo dit Pere Joan Ferrer notari en lo dit nom / expresament i de nostra certa sciencia delli-//26v  beradament i cons[ul]ta per la Real autoritat de que usem / eus diem cometem i manam que per medi de experts / per vos nomenadors façan veure estimar i aprear / estes les referides obres que se han fet, i feta dita / visura i estimacio, faseulos fer relacio en poder del / escriva de la vostra cort, eo del notari per vos / per a dit effecte eligidor; remetentnos en continent / la dita relacio, o relacions autentiques i fefahents / per a que vistes per Nos pugam delliberar lo que / sia de justicia. Donant e conferintvos per a dit efecte / i lei bastant poder ab les presents e no façau per se / lo contrari si la gracia de sa Magestat teniu per cara / als manaments reals obtemperar i al degut de / vostre offici satisfer desichan. Datti. en Valencia / a setse dies del mes de janer del any MDC / seixanta i nou.  (Firmado: ) Don Cosmas Gombau



24-1-1669: José Llorca, justicia de Villajoyosa, nombra expertos para valorar las obras en Polop y Benidorm y hacer una relación.

//27  (Cruz)  Die XXIIII mensis januarii an/no a Nativitate Domini MDCLXVIIII.
Joseph Llorca ciutada justicia en lo civil i criminal / de la present vila de Volajoiosa obtemperant los mana-/ments a sa merced fets per sa exel·lència i Real Audiencia / de la ciutat i present regne de Valencia  sots audicio del / noble i magnifich Don Antoni de Calataiud dotor de / dita Real Audiencia ab supplicacio possada per Pere / Joan Ferrer notari procurador de donya Beatriu Fajar-/do i Mendoça senyora que es diu ser de les baronies / de Polop Chirles Benidorm i La Nuçia sub dret i en / Valencia en setse dies dels present mes i any: tenint / en aquell plei bastant poder per a les cosses infraes/crites nomena per a aprear les cosses en dit mandato / expressades a Francisco Bastida obrer de vila i a / Estacio Valençuela fuster de la present vila de Vilajoiossa / com a perçones expertes i perites en son art i que / per a dit efecte sels despache la comissio in similibus / acostumada de quibus omnibus etc. Actum Vilajoiosae.
Testes March Llorca artiller i Miquel / Ortunyo soldat de a cavall de la present vila / habitadors.
E per execucio de la damunt dita nominacio fonch / despachada la comisio del serie i tenor seguent.
De nos Joseph Llorca Ciutada justicia en lo civil i cri-/minal de la present vila de Vilajoiossa i en la suprema / jurisdiccio del lloch i encomanda de Orcheta als amats / Francisco Bastida mestre obrer de vila i Estacio / Valençuela fuster de dita vila vehins i habitants //27v experts i esbrinadors per nos nomenats per a les cos[es] / davall escrites, salut i real dileccio per tenor dels / presents se os diem cometem i manam que encontinent / eus conferixcau i aneu perçonalment a la baronia / de Polop al puesto a on se ha fet i fabricat un moli / fariner i al lloch de La Nucia a on se ha fet i fabri-/cat un forn de coure pa i al lloch de Benidorm a on / se ha fet altre forn de coure pa i rehedificat les mu-/ralles i els ponts de fusta i aixi mateix lo forn de / calç que ha fet per a reparar la sequia i regonexereu / estimareu i apreareu dites obres lo que valen a dines / contants i medi jurament fareu relacio del nostre / notari i scriva davall escrit donantvos i conferintvos / per a totes les dites cosses e sengles de aquelles tot [...] / [..]on lloch poder i vens manant segons que en les p[.] / manem a vos e qualsevols  oficials inferiors nos/tres i subjectes a nostra jurisdiccio que en fer i exer-/cir dites cosses no eus perturben molesten, ni inquie[ten] / ans be eus donen  i presten tot favor i auxili i assis-/tencia perçonal sempre que per vosaltres, o cas [....] / volsaltres requests ne seran sots pena de sinch sentes / lliures moneda del present Regne de bens de cascu dels / contrafahents exigidors i aplicadors als cofrens re-/als de sa Magestat. Datti Vilajoiosae die XXI[III] / mensis januarii anno a Nativitate Domini MDCLXVIIII.
De manament i provisió de dit justícia / Isidro Miguel notarius scriba



26-1-1669. Informes de Francisco Bastida, albañil, y Estacio Valenzuela, carpintero, sobre el valor de las obras. 

//28   (Cruz)  Die XXVI mensis januarii an/no a Nativitate Domini MDCLXVIIII.
Francisco Bastida mestre obrer de vila de la present vila de / Vilajoiosa vehi i habitador de edat que dix ser de sin-/quanta tres anys poc mes, o, menys expert nome-/nat per Joseph Llorca ciutada justicia de la present vila de / Vilajoiossa per a les visures i estimacions infrascrites / en execucio de la comissio manada despachar per sa / exel·lència i Reial Consell de la ciutat i present regne de Valencia / sots audicio del noble i magnífic don Antoni de / Calataiud dotor de dit Reial Consell en setse dies dels corrents / mes é any segons que de dita nominacio consta ab acte / rebut per lo notari infrascrit i la comissio per aquell / despachada en vint i quatre dies dels presents mes é any. / El qual jura in forma iuris en ma i poder de dit justícia / cuius virtute promissit, etc. 
Fonch interrogat etc.
E dix que ell en execucio de la damunt dita comissio / ha accedit personalment al moli fariner que nova-/ment se ha fabricat en lo terme i baronia de Polop i / havent vist i reconegut una i moltes voltes voltes ab tota / la atencio i cuidado dita obra del dit moli tocant / al dit [conta] i estima valer los pertrets jornals, i de-/mes gastos mil sinch sentes i quaranta lliures / moneda del present regne i que axi mateix a acce-/dit al lloch de Benidorm i a la cassa i forn de cou-/re pa que en aquell novament se ha fabricat / i val la obra de la cassa i olla de dit forn sent //28v sexanta lliures i aixi mateix haver reconegut les / obres de les muralles de dit lloch i fortalea / de Benidorm i estima valer les obres noves que se / han fet en cantitat de sinch sentes huitanta lliures i a-/xi mateix haver acudit al lloch de La Nucia a la / cassa i forn que se ha fabricat i estima valer les o-/bres i olla de aquell sent sis lliures de dita mone-/da i axi mateix haver apreat un forn de calç que / i ha per a reparar la sequia del nou reg valer a-/quell setanta lliures moneda del present regne tot / lo qual dix saber saber ell relant per ser mestre obrer de / vila i haver regonegut ab molta atencio i cui-/dado les dites obres i per la experiencia que te de / son art i per lo jurament que te prestat de qui-/bus omnibus etc. requeri etc. Actum Vilajoiosae.
Testes Gines Llinares de Vilajoiossa / i Arçis Llorca de Benidorm respectiv[ament] / habitadors.
Reproduit Isidriis Miquel notarius scriba.

Dictis die et anno.
Estacio Valençuela fuster de la present ciutat de Vilajoiossa ve/hi i habitador de hedat que dix ser de trenta  anys mes /o menys expert nomenat per Joseph Llorca ciutada justícia / de la dita i present vila per a la estimacio i jui per a infrascri/ta en execucio de la comissio manada despachar per sa / excelencia i Real Consell de la ciutat i present Regne de / Valencia sots audicio del noble i magnific don //29 Antoni de Calataiud dotor del dit Real Consell en setze dies dels corrents mes e any segons que de dita nomina-/cio consta ab acte rebut per lo notari avall escrit i la co-/misio despachada per aquell en vint i quatre dies de / dits mes e any el qual jura in forma iuris en ma i / poder de dit justícia cuius virtute promissit, etc. / Fonch interrogat, etc. 
E dix que en execucio de la damunt dita comissio ha acu-/dit al moli fariner que novament se ha fabricat en lo / terme de la baronia de Polop i havent vist i regonegut / una i moltes voltes ab tota atencio i cuidado la made-/ra i ferros que se han agut de menester per a la fabrica  / de dit moli valer dos sentes quaranta lliures moneda / del present regne i axi mateix haver accedit a lloch / de Benidorm i haver apreat la madera de la cassa / de dit forn valer aquella nou lliures deu sous de la / dita moneda i no res meyns haver apreat i regonegut / molt be los dos pons de dita fortalea de Benidorm va-/ler aquells huitanta lliures i axi mateix haver acce-/dit perçonalment al forn i cassa de La Nucià i haver / vist i regonegut aquella valer la fusta sis lliures de / dita moneda tot lo qual dix saber ell relant per / ser mestre i fuster i haver regonegut ab molta atten-/cio i cuidado totes les dites obres i per la experiencia / que te del dit son art i per lo jurament que se presta / de quibus omnibus etc. requeri etc. Actum Vila-/joiosae.

Testes Gines Llinares de Vilajoisa i Arçis Llorca de Benidorm respectivament / habitadors. 
JHS. Los presents actes de nominacio comisio i relacions de al-//29v tra ma escrits en les presents tres cartes en folio copia con-/pressa son trets de son original registre Rehal per mi / Isidro Miquel de Sanctapace notari per tot lo qual signe / deball e perque en qualsevol part plena fe i sia / dada i atribuida i a dit nom posse mon acostumat / de art de notaria signe. (Signo del notario)



8-2-1669   Pere Joan Ferrer solicita a la Real Audiencia que autoritce a la Taula de Canvis el pago de las 2.000 libras del censal firmado entre Beatriu Fajardo y Jacinto Forner.

//30  (Cruz) Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die VIII februarii MDCLXVIIII; D. / Joannes Baptista Segarra notarius procurator domnae / Beatricis Faxardo in praedictae civitate Valentinae. / (Firmado:) Gombau
Pere Joan Ferrer notari i procurador de donya Beatriu / Faxardo senyora de les baronies de Polop / Benidorm Girles i La Nunsia suplicant diu / com millor pot que ab suplica per esta part / posada en 16 de janer propasat le presen/ta a vostra excel·lència i Reial Consell com i havia 2000 lliures / en la taula de canvis i deposits de la / present ciutat provehides del preu de cert censal / i que haurien de servir per a els efectes / contenguts en lo Real Decret en virtut / del qual se feu el carregament de censal / desus dit, i que part de les obres contengudes / en dit Real Decret se havien fet i per a / que constas desta veritat es manas / despachar comisio dirgida al justicia / de dita vila de Polop per a que per me/di de sos experts eo nomenadors per aquell / visurasen i fesen relacio de estar fetes / dites obres i lo que importava aquelles //30v al peu de la qual se feu sa Real Ordre / de que es despachara la comisio suplicada / dirigida al justicia de Vilajoiosa, lo / que se ha executat i aquell ha nome/nat experts los quals han visurat dites / obres et medio juramento han fet les / relacions de que fa presentasio per ins/peccio de les quals se despren no sols ha/verse gastat les cantitats expresades / en dita suplica pero molt mes pues im/porten acomulades 2791 lliures 10 sous.
Per tant suplica que en part de paga / de aquelles li siha manada liurar / la cantitat de 2000 lliures depositades en / nom de la principal del suplicant de aquella / alsant qualsevol solta i despachant los mandats i recaptes acostumats i en lo / modo i forma expresat en dita suplica / i perque la dita donya Beatriu viu fora es done facultat al  escriva de manament / per a que done facultat en nom de aquella al escriva / de la taula in forma solita per a girar aquella etc. Altissimus, etc.
(Firmado:) Pere

//31 Die sexto aprilis MDCCLXVIIII lo noble / Don Antoni de Calatayud Doctor en Dret del Reial Consell oidor / de la present causa instant i suplicant Joseph Do-/mingo notari pprocurador de Jacinto Forner generos de la / ciutat de Alacant. Providet que lo escriva de la / present causa satisfactus done copia signada / autentica i fefaent de la suplicacio de deposit / per dit suplicant en dit nom posada en 23 de nohem/bre 1668 i partida de taula. (Firmado) R. Sesse not. scriba



11-5-1669. José Domingo, notario y procurador del matrimonio Picó-Campos, firma en su nombre un censal de 2.000 libras con Beatriu Fajardo.

//32  (Cruz)  Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die XI mensis maii MDCLXVIIII / Joseph Domingo notarius procurator instatur.  Val.  (Firma:) Ballester not. p.
Joseph Domingo notari procurador de Diego Pico i Espe/ransa Campos coniuges supplicant com millor / pot diu que Frances Borgonyo doctor en dret / de la ciutat de Alacant en nom de Procura/dor General de la noble donya Beatris / Maria Faxardo i Mendosa senyora / de les baronies de Polop, Benidorm, Gir/les i La Nusia, i Geroni Cabot major / de dies, aixi en son nom propi, com en lo de / sindich i procurador del justícia jurats consell / universitat i singulars persones de dita / vila de Polop en virtut i execució del real / decret fet per esta Reial Audiència  a instancia de / dita donya Beatriu eo de Pere Joan Ferrer / notari suplicant publicat per Vicent Ferrera / cavaller en virtut de manament en 26 de / setembre propassat 1668 se an carre/gat los dos junts i cascun de per si / et in solidum en dits noms ab acte rebut / per Jacinto Verdiel notari en 30 de març  //32v  proxim passat del corrent any a favor dels dits / los prinsipals un censal de propietat / de 2000 lliures i annua pensio de 2000 sous / rendals i annuals tots anys pagadors en / los terminis en dit acte de carregament / expressats. El qual especialment an / impossat sobre dites baronies i bens / de dita donya Beatris, casses, heretats, / vinyes, fils de aigues, molins, forns, oli/vars i altres qualsevols bens de aquella / de dites baronies i los vehins particu/lars i singulars i generalment super / omnibus etc., com mes llargament per aqtt. / es de veure de que fa presentació in quantum / I dites 2000 lliures preu de dit censal i carregament han confessat en la apoca in / eius calce continuada  haver hagut i re/but de son prinsipal en esta forma que / se les returaben i per a depositarles / en la taula de canvis de esta ciutat / a nom de la dita donya Beatris Maria / Faxardo i Mendosa i a solta de esta / Reial Audiència en execució de dit Reial Decret.
Per tant etc. desitjant los princi/pals acudir a lo que els toca i an pres / a son carrech en execució del referit //35  contracte de carregament de censal i pactat / en aquesta dihuen que depossiten realment  i de / contants en la dita taula de canvis i depossits / de la present ciutat les dites 2000 lliures moneda reals de / València preu i propietat de la dita venda i car/regament de dites 2000 lliures i annua pensio de 2000 sous / com esta dit a nom de la dita donya Beatriu Maria / Faxardo i Mendosa senyora de dites baronies de Po/lop, Benidorm, Girles i La Nusia, i a solta de esta / Reial Audiència i en execució del dit real decret, suplica que / dit depossit modo predicto li sia admes i que dita / cantitat no sia liurada si no es a persona llegi/tima segons lo tenor de aqtt. I que la present se / mane quatenus opus sit evocar i cometre al / noble don Antoni Calatayud D.D.R.C. ohi/dor que es de dita causa del Real De/cret qui super supplicans etc. cum licet etc. et licet, etc. 
Altissimus, etc.

Die XV maii MDCLXVIIII  [.] Joseph  Sanchis //35v  altre dels verguers de la Reial  Audiència [...] hui haver in/format la desus dita suplica Reals comisio provisió de aquella / i partida de taula a Joan Batiste Segarra / notari i procurador de dona Beatris Maria Faxardo de Mendosa / senyora de la varonia de Polop i sindich i procurador de / dita varonia   Vt. Castro not. et s. 

Die XVI maii MDCLXVIIII. Lo noble don Antoni / de Calatayud  D.D.R.C. oidor de la present causa ins/tant i suplicant Joseph Domingo notari procurador de Diego Pico / i Esperansa Campos coniuges. Providet que lo escriva / de la present causa satisfactus done copia signada / autentica i fefaent de la suplica de deposit posada / per lo suplicant en dit nom en 15 dels corrents i de la / partida de taula.



8-5-1669. Copia notarial de la partida del libro de la Taula de Canvis donde consta el ingreso, a favor de Beatriu Fajardo, de 2.000 libras pagadas por el matrimonio Picó-Campos.

//33 (Cruz) Dimecres a VIII de maig / any MDCLXVIIII.
Deu la caixa de menuts re-/gida per Vicent Planes caxer / de menut en lo quadri-/mestre corrent dels mesos / de febrer mars abril / i maig 1669 rebe con-/tants de donya Beatriu / Faxardo de Mendosa / senyora de Polop a solta / de la  Reial Audiencia per manament de / Jochim Llorens i Davit / Selicofre pagant per / conte de Diego Pico /i Esperansa Campos / coniuges dos mil lliures //33v dix les deposita per lo preu / de un carregament de censal / fermat per Frances Bor-/gonyo generos doctor en / drets i procurador general / de la dita donya Beatriu / Faxardo i Geroni Cabot / major en dies asi en son / nom propi com de sindich / de dita baronia de Polop / de anua pensio de dos mil / sous en favor de dits Diego / Pico i Esperansa Campos / ab acte rebut per Jacinto / Verdial notari de Alacant / en 30 de mars del cor-/rent any 1669 segons lo con-/tengut en una suplicasio //34  posada per Joseph Domingo / notari procurador de Diego / Pico i Esperansa Campos / en 7 de maig de 1669.
JHS. I per que a la desus dita par-/tida de taula plena fe sia do/nada io Ignacio Claret notari / escriva de la taula de València / asi pose mon signe. (signo del notario



23-5-1669.  Pere Joan Ferrer pide 791 lbras y 10 sueldos a cuenta de las 2000 libras.

//36   (Cruz)   Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor.
Die XXIIII maii MDCLXVIIII / Joannes Baptista Segarra notarius / procurator domnae Beatricis Faxardo in/frascriptae.  Vt. Castro.
Pere Joan Ferrer notari procurador de donya Beatriu Faxar/do Mendosa i de Puigmari senyora de les ba/ronies de Polop Benidorm Jirles i La Nunsia / suplicant diu com millor pot que al Real Decret / publicat per Vicent Ferrera cavaller / en 26 de setembre propasat fonch donada facul/tat per a que la prinsipal del suplicant se / carregara a censal 4000 lliures i estes se deposita/sen en la taula de cambis de la present ciutat / per a els efectes contenguts en la suplica de 17 de / febrer de dit any ço es per a repararse la / cequia que se havia fet la muralla de / Benidorm la fortalea, i fer dos ponts, un / hostal i dos forns, i en a pres per haverse / depositat 2000 lliures preu de consemblant can/titat que es carrega a censal i haver constat / haverse gastat en les desus dites obres i reparos / 2791 lliures 10 sous segons feren relacio los experts que / esta en proces foli 28 en execucio de la //36v Real Provisio de 16 de janer foli 24 se li mana / liurar dites dos milia liures  a contes de les / referides 2791 lliures 10 sous ab real provisio feta en 6 / de febrer foli 30, i aixi li resten bones 791 lliures 10 sous / en raho de les obress de que fan relacio dits ex/perts, e com expresament suplicà Joseph Domingo notari / en nom de procurador de Diego Pico i Es/peransa Campos conjuges ab suplica per aquell / posada en 11 dels presents per haverli fermat / la dita donya Beatriu i els desus dits lochs altre / carregament de censal de 2000 lliures a compliment / de les 4000 lliures de dit Real Decret a fet de/posit en la dita taula de cambis de les dites / 2000 lliures ab partida de taula de 9 dels presents / i siha just que la prinsipal del suplicant de dit / deposit cobre lo compliment a dites 2791 lliures 10 sous / que son 791 lliures 10 sous per haverne cobrat com / se ha dit 2000 lliures;  per tant i sens per/juhi de poder traure tota la dita cantitat / en cas que conste haverse fet ia totes les / demes dites obres contengudes en dita suplica / i Reial Decret suplica que a compliment de / aquelles 2791 lliures 10 sous que a constat haver gas/tat la dita donya Beatriu en los desus dits / reparos i obres li sien manades liurar  //37 791 lliures 10 sous com les 2000 lliures ia les hacha cobrades / en execució de dita Real Provisió de 6 de febrer / propasat i que la dita cantitat se li liure de lo / provehit del nou deposit que se ha fet en 9 / dels presents a nom de la principal del suplicatori i / a solta desta Sacra Real Audiencia alsant / qualsevol solta i que es despache lo ma[ndat]t i recaptes acostumats per a el dit taulecher / per quant la dita donya Beatriu viu en la / ciutat de Mursia lo escriva de manament / done la facultat en nom de aquella al es/criva de la taula in forma solita per a / que gire la damunt dita cantitat de / 791 lliures 10 sous cum sic etc. Et licet etc.



3-8-1669. Pere Joan Ferrer solicita a la Real Audiencia que se nombren expertos que certifiquen el final de las reparaciones de la acequia.

//38   (Cruz)  Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die III augusti MDCLXVIII Supplicat / Petrus Joannes Ferrer notarius procurator [...] valentinus [...]
Pere Joan Ferrer notari procurador de donya Beatriu / Faxardo i de Mendosa senyora de les baronies / de Polop, Benidorm i Girles i La Nunsia / suplicant diu com millor pot que ab Real Sentencia / publicada per Vicent Ferrera escriva de manament / en 26 de setembre 1668 fonch concedida / facultat a la principal del suplicant per a poder / carregar sobre dites baronies, hu, o, mes / censals, la propietat dels quals no exidis la / cantitat de 4000 lliures no obstant lo fideicomis / instituhit, o, instituhits per lo senyor, o, senors / de dits lochs, cum hoc que el preu de dits censals / se deposites en la taula de cambis i deposits / de la present ciutat a nom de dita donya Beatriu / i a solta de esta S. Reial Audiencia per a els efectes con/tenguts en la supplica de 17 de febrer del dit / any 1668. I dits censals se han carregat / i depositat lo preu que son 4000 lliures de les quals / se han tret 2791 lliures 10 sous en execucio de les Reals Provisions fetes en 6 de febrer i 25 de març  //38v  propasats, ab que en la dita taula de cambis / resten bones 1208 lliures 10 sous i de les obres i reparos / contengudes en dita suplica de 17 de febrer sobre / que recaigue dita real provisio sols falta / que conste haverse fet ço es estar ia rebosada / la mitat de la cequia contenguda en dita suplica / i reparada de calicanto, que es feu per / a regar les dites baronies portant la aigua / de una font, la qual te dos leguas i micha / de largaria. Perque com te dit tot lo demes / de reparos i obres ia se han fet com resulta / per inspeccio del proces de dit Decret.
Per tant supplica sia manat al justicia del / loch de Callosa den Sarria que es lo mes / prop que hi a de dites baronies, pues dista / tan sols un quart de llegua, o, a qualsevol / altre que parega a vostra excel·lència i Reial Consell dels demes / llochs sircunvehins, nomene experts / per a veure i estimar com esta ia reparada / i rebosada de calicanto la dita mitat de / cequia los quals facen relacio de com ho / esta, i que lo menys que poden estimar ha-/verse gastat en repararla i rebosarla / de calicanto o obra que en aço en ultim / loch se ha fet en dita mitat de cequia / es la dita cantitat de 1208 lliures 10 sous perque / es lo just valor, et quod pro his es mane / despachar comisio juxta stillum / i si per dites relacions velat. constara  //39 de predictis vel de necessariis supplica / que de dit deposit li sien manades liurar les / dites 1208 lliures 10 sous despachant lo mandato / oportu i alsant qualsevol solta. I per / quant la dita Donya Beatriu viu en la / ciutat de Mursia, es done facultat al / escriva de manament, per a que este la done / al escriva de taula per a que gire la da/munt dita cantitat, cum sic etc. et licet etc.
(Firma:) Pere.



3-8-1669. El virrey Vespasiano Manrique Gonzaga ordena al justicia de Villajoyosa que nombre expertos que certifiquen la finalización de la acequia y su coste.

//40 Lo Rei i la Reina donya Mariana Governadora General / etc. e par sa Magestat don Vespasiano Manrique Gonzaga comte de Paredes / senyor de les set viles de Alcaraz gentilhom de la / cambra de sa Magestat virrei i capita general / en la present ciutat i regne de Valencia. Al amat / de sa Magestat lo justicia de la vila de Vilajoiosa / lloctinent i assessor de aquell a qui toque i ses / guarde salut i real dileccio. Per quant Pere / Joan Ferrer notari procurador de dona Beatriu / Faxardo i de Mendoça senyora que es diu ser / de les baronies de Polop, Benidorm Girles i La Nucia, ab supplicacio per aquell en dit nom / davant nos i esta Real Audiencia en lo dia / de hui possada ha deduhit i humilment ex-/possat que ab Real Sentencia publicada per / Vicent Ferrera escriva de manament en vint i / sis de setembre mil siscents seixanta i huit se / hauria concedit facultad a sa principal per a / carregar sobre dites baronies hu o, mes censals, la / propietat dels quals no excedis de quatre milia / lliures, no obstant lo fideicomis instituit, o instituits / per lo senyor, o, senyors de dits llochs, cum hoc que / el preu de dits censals se depositas en la taula / de cambis de la present ciutat a nom de dita / Dona Beatriu i a solta de esta Reial Audiència / per a els effectes contenguts en la supplicacio //40v de deset de febrer del dit any; i que dits censals / se haurien carregat i depositat dit preu de quatre / milia lliures, de les quals se haurien tret dos mil / set centes noranta una lliures i deu sous en execució / de les reals provisions de sis de febrer i vint / i tres de març propassats, ab que en dita / taula sestarien bones mil docentes huit lliures / i deu sous, i que de les obres i reparos contenguts / en dita supplicacio de set de febrer / sobre que hauria recaigut dita real provisio, sols / faltaria que constas haverse fet, ço es estar ia re-/bosada la mitat de la cequia contenguda / en dita supplicacio i reparada de calicanto / que se hauria fet per a regar les dites baronies / portant la aigua de una font, la qual tindria / dos llegues i micha de llargaria, perque com tin-/dria dit tot lo demes de reparos i obres ia se / hauria fet com resultaria per inspeccio del proces / de dit decret que per tant et alias suppli-/cava fos merce nostra manar al justicia / del lloch de Callosa de Ensarria, o a qual-/sevol altre que paregues a Nos i este Real / Consell dels demes llochs circunvehins nomenar / experts per a veure i estimar com estaria / ia reparada i rebosada de calicanto la dita / mitat de cequia, los quals feren relacio de com ho esta, i que lo menys que podrien estimar //41 haverse gastat en repararla i rebosarla de calicanto /i obra que en aço en ultim lloch se hauria fet / en dita mitat de cequia seria la dita cantitat de / mil docentes huit lliures i deu sous, perque seria / lo just valor, et quod pro his se manas / despachar comissio iuxta stylum segons que / dites coses i altres pus llargament se contenen / en dita supplicacio, la qual remessa al noble / i amat conseller de sa Magestat don Antoni / de Calatayud Doctor del Real Consell, ohidor / de dit proces i causa per aquell al peu de / dita supplicacio precehint paraula i delliberacio / en lo dit Real Consell es estat provehit / que es despache la comissio a vos dit justicia / de Vilajoiosa per a el dit efecte, i manat fer / i expedir les presents. Per tenor de les quals, / el instant i supplicant lo dit Pere Joan Ferrer / en dit nom expressament i de nostra certa sciencia / delliberadament i consulta per la real autoritat / de que ussam, eus diem cometem i manam , que / per medi de persones expertes per vos eligidores / façan veure i regoneixer si esta ia reparada / i rebosada de calicanto la dita mitat de la / referida cequia si el gasto que se ha fet en re-/pararla i rebosarla pot importar la dita / suma de mil docentes huit lliures i deu sous / les quals relacions de experts remetieu en-//41r continent a nos i este Real Consell per a que vistes / pugam provehir lo que sia de justicia donant e confe-/rintvos per a tot lo desus dit ple i bastant poder en / quant menester sia ab les presents. E no façau per res lo / contrari si la gracia de sa Magestat teniu per cara als / manaments reals obtemperar i al degut de vostre / ofici satisfer desichau. Datt. en Valencia a tres / dies del mes de agost del any MDC seixanta / i nou. 



7-8-1669. El justicia de Villajoyosa nombra a Baptista Rovira y a Francisco Miralles expertos encargados de valorar las obras realizadas en Polop y Benidorm.

//42  (Cruz) Die VII mensis augusti anno / a Nattivitate Domini MDCLXVIIII
Juseph Llorca ciutada justicia en lo civil i crimi-/nal de la present vila de Vilajoiossa obtemperant / los manaments a sa merce fets per sa exelencia i / Real Audiencia de la ciutat i present regne de / Valencia sots audicio del noble i magnifich / don Antoni Calataiud doctor de dita Real Audien-/cia ab supplicacio possada per Pere Joan Ferrer notari / procurador de dona Beatriz Faxardo i Mendoça / senyora que es diu ser de les baronies de Polop / Chirles Benidorm i La Nusia sub dret i en Valencia / en tres dies del mes de agost present any; tenint / en aquella ple i bastant poder per a les coses infra/scrites nomena per a aprear la obra mitat de / sequia del nou rech en dit mandato expressat / a Battiste Rovira i Frances Miralles obrers de / vila de la ciutat de Alacant a trobats presents en / dita vila de Vilajoiossa experts i perits en son / art i que per a dit efecte sels despache la comis-/sio in similibus acostumada de quibus omnibus etc. Actum Vilajoiossae. 
Testes Gines Miquel estudiant i Geroni / Lloret llaurador de dita vila habitadors
E per execucio de la damunt dita nominacio / fonch despachada la comissio del serie i tenor seguent.  
De nos Juseph Llorca ciutada justicia en lo civil //42v i criminal de la present vila de Vilajoissa i en la suprema jurisdiccio del lloch i encomana / de Orcheta als amats Juan Battiste Ro[vira] / i Frances Miralles obrers de vila de dita ciu[tat] / de Alacant vehins i habitadors experts i esbrinadors / per nos nomenats per a les coses davall escri[tes] / salut i real dileccio. Per tenor de les presents / vos diem cometem i manam que encontinent eus / conferixcau i aneu personalment a la baronia / de Polop al puesto o puestos  ha hon se a fet en la / dita sequia la mitat de dita obra i regonexer[eu] / i estimareu i apreareu dites obres lo que valen / a dines contants i medio juramento fareu relac[io] / en poder del nostre notari scriva davall escrit do/nantvos i conferintvos per a totes les di[tes cosses] / e sengles de aquelles tot nostre on lloch poder i / vens manant segons que en les presents ma/nam att. e qualsevols oficials inferiors nos/tres i subjectes a nostra jurisdiccio que en fer / i excersir dites cosses no es perturben  molesten / ni inquieten ans be os donen i presten tot favor / i auxili i assistencia personal sempre que / per vosaltres o coses de vosaltres requests ne seran / sots pena de sinch sentes lliures moneda del / present regne de València de bens dels contrafahents / exigidors i aplicadors als cofrens reals de / sa Magestat. Dattis Vilajoiosae die VII men/sis augusti anno a nativitate Domini MDCLXVIIII
De manament i provisio de dit justicia /  Isidro Miguel nott. i scba.



9-8-1669. Informe de Baptista Rovira y Francesc Miralles sobre la finalización de la acequia y su valor de 1.580 libras

// 43   (Cruz)  Die nono mensis augusti anno / a nativitate Domini MDCLXVIIII.
Joan Battiste Rovira i Frances Miralles / obrers de vila de dita ciutat de Alacant  /vehins i habitadors experts i nomenats / per Juseph Llorca ciutada justicia de la / present vila de Vilajoissa per a la visura / i estimacio infrascrita en execucio de la comis-/sio manada despachar per exel·lència i Reial Con-/sell sots audicio del noble i magnifich don / Anthoni Calatayud doctor de dit Real Consell en / tres dies dels presents mes e any segons que / de dita nominacio consta av acte rebut per / lo notari infrascrit i la comissio per aquell / despachada en set dies dels presents mes e any, / els quals juraren in forma juris en ma i / poder de dit justicia cuius virtute promisse/runt, etc.
Foren interrogats etc.
E dixeren i relacio feren que ells en execucio / de la damunt dita comissio han accedit / a la sequia que estos anys propassats se / trague per a poder regar gran part del ter-//43 me seca de dites baronies de Polop i Beni/dorm per a fi i efecte de veure i estim[ar] / com esta reparada i rebosada de calic[anto] / la mitat de dita sequia i obra que en / ultim lloch se ha fet i havent vist i regone/gut moltes voltes ab la atencio i cuidado / degut la dita mitat de sequia que en dit / lloch se ha reparat i rebosat de calican[to] / i obra que en aso en ultim lloch se ha fet / estimem valer los pertrets i jornals mil [sinch] / sentes huitanta lliures moneda reals de / Valencia tot lo qual dixeren saber ells / relants per ser mestres obrers de [vila] / i haver regonegut ab molta atencio i cui/dado les dites obres i reparos fets / en ultim lloch en dita mitat de sequia i / per la experiencia que tenen en dit / art i per lo jurament que tenen prestat de / quibus omnibus etc. Actum Vilajoiossae.
Testes qui supra
JHS. Los presents actes de nominacio comisio i relacios de / altra ma scrits en les presents dos cartes en folio copia / conpressa son trets de son original Registre Rehal / per mi Isidro Miquel de Sanctapau notari per tot / lo qual signe deball e per a que en qualsevol / part plena fe sia donada i atribuida / i a dit nom posse assi mon acostu-/mat de art de notaria signe (signo del notario).



13-8-1669. Pere Joan Ferrer pide que se autorice a la Taula de Canvis para que pague las 1.208 libras y 10 sueldos que quedaban del último censal.

//45 (Cruz)   Il·lustríssim i Excel·lentíssim Senyor. 
Die XIII augusti MDCLXVIIII Supplicat / Baptista Segarra notarius procurator infras.  
Pere Joan Ferrer notari procurador de donya Beatriu / Faxardo senyora de les baronies de / Polop i Benidorm Girles i La Nunsia / suplicant diu com millor pot que ab suplica per / esta part posada en 3 dels presents le presenta / a vostra exel·lència i Reial Consell que en la taula de / cambis i deposits de la present ciutat hi a / mil dos centes huit lliures i deu sous, pro/sehides del preu de sert censal les quals / haurien de servir per als efectes contenguts / en lo Real Decret en virtut del qual se ferma / dit censal i que sols faltava lo constar / haverse fet les obres [...] expresades ço es / estar ia rebosada la mitat de la cequia / contenguda en la suplica sobre que recaigue / dit Real Decret, i reparada de calicanto / i que per a que constas haverse fet dits / reparos es manas al justicia del loch / que paregues a vostra exel·lència i Reial Consell dels lochs  //45v  sircunvehins nomenas experts per a / que veren com les dites obres estaven ia fetes / i estimasen lo que se havia gastat en / aquelles al peu de la qual se feu la Real / Provisio de expediatur comisio justitiae de / Vilajoiosae ad efectos  suplicatos, el qual ha/vent executat la dita Real Provisió per son / medi los experts nomenats per aquell han / fet la dita visura i relacio en 9 dels presents / que presenta, per inspecsio de la qual se / depren haverse executat i fet lo conten/gut en dita suplica ço es estar reparada / i rebosada de calicanto la mitat de dita / cequia i obra que en ultim loch se ha fet / i que los pertrets i jornals estimen valer / en mil cinch sentes i guitanta liures que / es molt mes de la dita cantitat depositada / de 1208 lliures 10 sous; per tant suplica siha / manada liurar la dita cantitat depo/sitada en nom de la prinsipal del  suplicant / a esta eo, a son legitim procurador alsant qualsevol solta i que es despache lo / mandato i recaptes acostumats. I per quant la dita donya Beatriu viu en la / ciutat de Mursia es done facultat al es/criva de manament per a que este la  //46  done al de la taula el qual liure la / damunt dita cantitat cum sic etc. et / licet etc. (Escrito a continuación por otra mano tachando la fórmula final Altissimus etc.) I durante la enfermetat del noble / don Antoni Calatayud audi/tor de la presente causa es mane remetre / a hu dels nobles ohidors de la mateixa / Reial Sala  et licet etc.
Altissimus etc.

//46v   I per quant la dita dona Betriu etc. / viu fora de la present ciutat que es mane / donar facultat a un escriva de mana[ment] / per a que done la voluntat per a ferla [girar] / al escriva de la Taula per aquella